Després de la Segona Guerra Mundial va començar la guerra freda entre dos blocs, els països capitalistes que van formar l’OTAN i els països comunistes del Pacte de Varsòvia, liderats pels EUA i Rússia, respectivament. Aquesta tensió entre els dos blocs va acabar el 1990 amb els acords entre els dos líders del moment, Gorbachov i R. Reagan, i la caiguda del Mur de Berlín. Actualment, amb la guerra d’Ucraïna i el genocidi de Gaza, la tensió internacional ha anat en augment.
En unes declaracions recents, Trump va dir que havia ordenat reprendre les proves nuclears pel fet que Rússia ja ho estava fent, amb Putin presumint d’haver provat un supertorpede nuclear i un míssil nuclear, d’abast il·limitat, capaç d’arribar a qualsevol lloc del planeta. Així que Trump vol reiniciar les proves nuclears suspeses fa 33 anys, amb la fi de la guerra freda. Si Trump compleix aquesta amenaça, entraren en una nova fase de l’escalada nuclear amb el perill que això suposa per al planeta.
A la renúncia nuclear no només s’hi oposen les grans potències, EUA, Rússia i la Xina, per motius de predomini militar, sinó que també les principals companyies elèctriques que no volen renunciar als guanys que generen les centrals nuclears. A Espanya, Iberdrola, Endesa i Naturgy, han demanat formalment al Govern una pròrroga per tal que la central nuclear d’Almaraz segueixi funcionant dos anys més del seu tancament previst per al 2028. És evident que els interessos creats pels grans beneficis econòmics que generen les armes i les centrals s’oposen a la renúncia nuclear. La cobdícia pot més que el benestar de les persones.
Una prova més d’això és que la gran banca espanyola ha batut el rècord de beneficis en els nou primers mesos d’aquest any 2025. Els sis majors bancs han guanyat 25.453 milions d’euros, quasi un 8 % més que l’any passat. Els millors resultats han estat per al Banc de Santander, seguit de CaixaBank i del BBVA. Els dirigents d’aquests bancs, l’any 2024, també van aconseguir unes remuneracions rècord, mentre la classe mitjana va disminuint pel desplaçament de moltes famílies a la part baixa social.
És un escàndol que en moments en què les persones ho passen malament, ja que tenen dificultat per arribar a final de mes i per accedir a un habitatge, els bancs, i els seus dirigents, s’aprofiten d’aquesta situació. Recordem que les entitats financeres van ser rescatades amb diners públics i, segons el Banc d’Espanya, el cost per a l’Estat, descomptant una petita part recuperada, va ser de 60.613 milions d’euros que no han tornat ni tornaran. En una pancarta es podia llegir: “Si el planeta fos un banc, ja l’haguessin rescatat”.
Amb una part dels diners destinats a armament nuclear i als guanys exagerats de les grans corporacions i dels seus dirigents, es resoldrien els principals problemes globals: la pobresa, la contaminació i el canvi climàtic. És una qüestió de voluntat política, el món necessita dirigents amb una visió global. Els canvis que tanta falta fan requereixen la cooperació de les principals potències en lloc d’aventurar-se en una escalada nuclear de tràgiques conseqüències. No ens podem deixar arrossegar per la inèrcia de l’autodestrucció, menys separació i més unió, tots vivim al mateix planeta.
